Ressenya: Totes les cançons parlen de tu

ANTES DE EMPEZAR, QUIERO DECIR QUE LA RESEÑA VA A ESTAR EN VALENCIANO. EN LA PARTE DERECHA DE MI BLOG, ESTÁ LA OPCIÓN DE TRADUCIR. ME APETECÍA HACER UNA RESEÑA SOLO EN VALENCIANO, PUES ES TAMBIÉN MI LENGUA MATERNA Y ¿POR QUÉ NO?

FITXA TÈCNICA

Títol (original): Totes les cançons parlen de tu

Autor: Xavi Sarrià

Editorial: Sembra Llibres

Pàgines: 192

ISBN: 9788494235009

Encuadernació: Rústica amb solapes

Preu: 16'90€

SINOPSI

Quan l'Ivan torna a València per enfrontar-se a les seues ombres, recorda els dies d'aquell 1992 que li van canviar la vida. Els blocs de pisos entre descampats, recreatius i alqueries abandonades. Els amics del abrri marcats per les frustacions de les seues biografies. L'estètica i el llenguatge que usaven com a cuirassa. Les cançons gravades en cassets on es refugiaven. L'espiral de violència que els arrossegava cap a un oceà d'incerteses. Les famílies que patien els seus propis naufragis. El fràgil equilibri que es va trencar amb la mort inesperada.

OPINIÓ PERSONAL

Totes les cançons parlen de tu era un llibre que tenia ganes i, sobretot, curiositat per llegir. Aquesta curiositat ve donada pel seu autor, Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas (prompte us presentaré el grup en un Diumenge musical). Em vaig enterar que Sarrià no era tan sols cantant, sinó també filòleg català i tenia curiositat per saber com escrivia. No obstant això, no ha sigut tot el que esperava.

Els personatges viuen a València i són uns punks fanàtics de la música. Això m'agradava, en ocasions em sentia identificada, però comencen a passar per situacions en les que acabava perdent-me i, al capítol següent, ja havien canviat i jo seguia perduda.

La trama, a més a més, no l'he acabada de captar. Com ja us he dit, em perdia moltes vegades perquè no entenia què estava passant ni comhavien arribat els personatges allí. Per aquest motiu, retrassava cada vegada més la lectura de la novel·la. La història conta aventures d'un grup d'amics pels suburbis valencians i, la veritat, no era el tema que esperava trobar-me dins del llibre.

Però no tot han sigut punts negatius per a l'obra de Sarrià. En ocasions mencionava frases que apareixen en les seues cançons i açò m'emocionava molt (sí, sóc així de fangirl jajaja). La manera d'escriure de l'autor també m'ha cautivat i ha sigut unade les raons per les quals la lectura dins d'un moment on no sabia què estava passant en la nove·la no se m'ha fet tan tediosa. És una prosa senzilla però directa, que et motiva a seguir llegint per descobrir més lletres seues. A més, tot i que el tema suburbà valencià no erael que buscava, sí que m'ha agradat conéixer com era la vida dels joves uns anys cap enrere i comparar-la amb l'actual.

En conclusió, no ha sigut la novel·la que m'esperava trobar però, malgrat això, la prosa de Xavi Sarrià ha sabut sorprendre'm i m'ha deixat amb ganes de llegir altres obres de l'autor. Espere trobar en elles temàtiques diferents a la d'aquest llibre però topar-me amb l'essència que m'he quedat de l'autor en aquesta novel·la. Una lectura amb punts negatius i positius que no ha cobert les meues expectatives.

PUNTUACIÓ